Un edifici compacte i auster que otorga protagonisme a l’estructura com a  expressió de la seva presència al territori. Una seqüència de pòrtics perpendiculars al carrer i al paisatge projecten uns vols assimètrics que potencien la transparència entre ambdues parts del territori, construïnt un pla a 7 metres del terra que sembla flotar sobre els camps. Un element neutre i modulable que permetrà fàcilment futures ampliacions.

La doble escala d’un pòrtic dins un altre pòrtic, com si fossin nines russes, resol la convivència entre la domesticitat que requereix el bomber que habita el parc i la dimensió dels camions que habiten la cotxera. Un sol gest que sistematitza i uneix.
La industralització demanada al concurso per a minimitzar el temps de construcció del Parc es resol mitjançant elements realitzats a taller que es munten a l’obra. Un esquelet de fusta laminada conforma els pilares dobles (per donar esbeltesa) i les bigues enfilades pels pilars. Uns paneles d’entramat lleuger de fusta modulen la façana en un joc de damer que matisa la relació entre interior i exterior segons els seus usos.
Una construcció basada en la eficiència dels materials, on no es generen residus degut a la industrialització y on es fixa CO2 degut a l’ús de la fusta. La fusta com a símbol material. del siglo XXI y como elección idónea debido a su baja conductividad comparada, por ejemplo, con el acero.
El material és estructura, protecció i envolvent al mateix temps.